Mostra d'assajos de materials
Aquí en parlarem sobre els diferents mètodes d'assajos, que serveixen per conèixer les característiques dels materials, i així saber les funcions que poden aplicar aquests materials a les nostres nessecitats. Posare exemples dels diferents mètodes d'assajos aplicats als materials per facilitar la meva explicació i les seves diferències entre si.
Assaig de Materials
S'anomena assaig de materials a tota prova amb la finalitat de determinar les propietats mecàniques d'un material.
Els assajos de materials poden ser de dos tipus: destructius i no destructius. Aquests últims permeten realitzar la inspecció sense perjudicar el posterior ús del producte, de manera que permeten inspeccionar la totalitat de la producció si fos necessari.
Assaig de Materials
S'anomena assaig de materials a tota prova amb la finalitat de determinar les propietats mecàniques d'un material.
Els assajos de materials poden ser de dos tipus: destructius i no destructius. Aquests últims permeten realitzar la inspecció sense perjudicar el posterior ús del producte, de manera que permeten inspeccionar la totalitat de la producció si fos necessari.
Mostra d'assajos destructius (Estàtics)
Assajos de duresa
Assajos de duresa a la ratllada
La duresa és la resistència que ofereix un material a ser penetrat per un altre. El mètode va ser ideat pel geòleg alemany Friedrich Mohs (1773-1839) i utilitzat inicialment sobre materials no metàl·lics, es continua utilitzant actualment en minerologia.
El valor de duresa assignat a cada materil està comprès entre dos nombres enters consecutius que correponen, respectivament, al mineral que és ratllat pel material objecte d'estudi i al mineral que el ratlla.
Per al materials metàl·lics s'utilitza el mètode de Martens, que es basa en l'amplada del solc que provoca una punta de diamant de forma piramidal quan es desplaça sobre el metall objecte d'assaig, essent la càrrega d'aplicació constant.
Per establir la duresa del material:
Assajos de duresa a la ratllada
La duresa és la resistència que ofereix un material a ser penetrat per un altre. El mètode va ser ideat pel geòleg alemany Friedrich Mohs (1773-1839) i utilitzat inicialment sobre materials no metàl·lics, es continua utilitzant actualment en minerologia.
El valor de duresa assignat a cada materil està comprès entre dos nombres enters consecutius que correponen, respectivament, al mineral que és ratllat pel material objecte d'estudi i al mineral que el ratlla.
Per al materials metàl·lics s'utilitza el mètode de Martens, que es basa en l'amplada del solc que provoca una punta de diamant de forma piramidal quan es desplaça sobre el metall objecte d'assaig, essent la càrrega d'aplicació constant.
Per establir la duresa del material:
Assajos de duresa per penetració estàtica
Consisteixen a esbrinar la duresa d'un material que és sotmès a una pressió determinada a partir de l'empremta que marca un penetrador.Els més utilitzats són el mètodes Brinell, Vickers i Rockwell.
Mètode Brinell
Utilitza com a penetrador una bola d'acer extradur. En sotmetre la bola a una càrrega determinanada, es produeix en el material una empremta en forma de casquet esfèric, de la qual en podem determinar el diàmetre i la profunditat
El valor de la duresa (HB) és el quocient entre la càrrega P aplicada (en kg) i la superfície S de l'empremta (en mm2).
Consisteixen a esbrinar la duresa d'un material que és sotmès a una pressió determinada a partir de l'empremta que marca un penetrador.Els més utilitzats són el mètodes Brinell, Vickers i Rockwell.
Mètode Brinell
Utilitza com a penetrador una bola d'acer extradur. En sotmetre la bola a una càrrega determinanada, es produeix en el material una empremta en forma de casquet esfèric, de la qual en podem determinar el diàmetre i la profunditat
El valor de la duresa (HB) és el quocient entre la càrrega P aplicada (en kg) i la superfície S de l'empremta (en mm2).
Mètode Vickers
Aquest assaig, derivat directament del mètode Brinell, substitueix la bola d'acer per una piràmide quadrangular de diamant.El procés consisteix a prémer la punta de la piràmide, amb un angle de tres cares de 136 º, durant 20 segons, amb la qual cosa roman marcada l'empremta en el material.
Igual que en el mètode Brinell, la duresa(HV) és la relació entre la pressió P exercida i la superficie S de l'empremta.
Aquest assaig, derivat directament del mètode Brinell, substitueix la bola d'acer per una piràmide quadrangular de diamant.El procés consisteix a prémer la punta de la piràmide, amb un angle de tres cares de 136 º, durant 20 segons, amb la qual cosa roman marcada l'empremta en el material.
Igual que en el mètode Brinell, la duresa(HV) és la relació entre la pressió P exercida i la superficie S de l'empremta.
Mètode Rockwell
Aquest mètode permet de determinar la duresa del material, no a partir de la superfície de l'empremta, com es els casos anteriors, sinó en funció de la seva profunditat. El penetrador utilitzat depèn del tipus de material. Per als materials durs, s'utilitza un diamant de forma cònica, amb un angle de 120º en el vèrtex, i per als tous, una esfera d'acer.
L'assaig es fa en tres temps.
Aquest mètode permet de determinar la duresa del material, no a partir de la superfície de l'empremta, com es els casos anteriors, sinó en funció de la seva profunditat. El penetrador utilitzat depèn del tipus de material. Per als materials durs, s'utilitza un diamant de forma cònica, amb un angle de 120º en el vèrtex, i per als tous, una esfera d'acer.
L'assaig es fa en tres temps.
- Amb l'objecte d'obtenir assajos reproduïbles, la màquina s'obté el valor "i", per increments de les càrregues aplicades d'acord amb la seqüència següent, figura.
- Aplicació d'una càrrega prèvia, F0 = 10 kg. Aquesta serveix per prendre una referència h0, independent de l'estat superficial.
- Aplicació de la sobrecàrrega d'assaig, F1, amb el que s'assoleix h1.
- Eliminació de la sobrecàrrega F1, de manera que es recupera la deformació elàstica i es conserva la romanent. La profunditat assolida és h.
- La profunditat de l'empremta ve definida per: i = h - h0
Assajos de duresa dinàmics
Tot i que tenen menys fiabilitat que els mètodes estàtics, presenten els avantatges de la rapidesa i la comoditat, ja que els aparells que s'utilitzen són portàtils i es poden aplicar en qualsevol lloc. Existeixen dos mètodes essencials:
Mètode d'impacte
Consisteix a llençar una bola d'acer sobre la superfície del material objecte de mesura, amb un impuls capaç de deixar una empremta permanent en la seva superfície. Aleshores es mesura el diàmetre de l'empremta i es determina la duresa del material mitjançant "El Poldi".
Tot i que tenen menys fiabilitat que els mètodes estàtics, presenten els avantatges de la rapidesa i la comoditat, ja que els aparells que s'utilitzen són portàtils i es poden aplicar en qualsevol lloc. Existeixen dos mètodes essencials:
Mètode d'impacte
Consisteix a llençar una bola d'acer sobre la superfície del material objecte de mesura, amb un impuls capaç de deixar una empremta permanent en la seva superfície. Aleshores es mesura el diàmetre de l'empremta i es determina la duresa del material mitjançant "El Poldi".
Mètode de retrocés o de Shore
Mesura de la duresa s'un material en funció de l'altura que s'assoleix en el rebot un martell que es deixa caure des d'una altura determinada. Aquest mètode s'utilitza quan es vol que no romangui impresa l'empremta. Els aparells més utilitzats són l'escleròmetre de Shore i el duroscopi.
L'escleròmetre consta d'un tub de vidre per l'interior del qual pot lliscar el martell sense fregament.El procés que se segueix és el següent:
-Per mitjà d'una bomba de buit, se succiona el martell fins que puja a una altura h0.
-Des d'aquesta altura, es deixa anar perquè reboti sobre la superfície del material la duresa del qual es vol mesurar.
-El martell rebota fins a una altura h1, on roman fixat.
L'escala de duresa de Shore es divideix en 130 divisions, en la qual el grau 100 correspon a l'acer trempat.
Mesura de la duresa s'un material en funció de l'altura que s'assoleix en el rebot un martell que es deixa caure des d'una altura determinada. Aquest mètode s'utilitza quan es vol que no romangui impresa l'empremta. Els aparells més utilitzats són l'escleròmetre de Shore i el duroscopi.
L'escleròmetre consta d'un tub de vidre per l'interior del qual pot lliscar el martell sense fregament.El procés que se segueix és el següent:
-Per mitjà d'una bomba de buit, se succiona el martell fins que puja a una altura h0.
-Des d'aquesta altura, es deixa anar perquè reboti sobre la superfície del material la duresa del qual es vol mesurar.
-El martell rebota fins a una altura h1, on roman fixat.
L'escala de duresa de Shore es divideix en 130 divisions, en la qual el grau 100 correspon a l'acer trempat.
El duroscopi és una variant de l'escleròmetre en la qual el cop s'efectua de forma pendular. L'escala es divideix en graus en comptes d'unitats de longitud.
Assajos de tracció
L'assaig de tracció consisteix a sotmetre la proveta a una tensió que tendeix a allargar-la. Per tal de poder determinar l'elasticitat del material a partir de les dades obtingudes, hem de considerar, d'una banda la tensió unitària i l'increment unitari de longitud.
L'assaig de tracció consisteix a sotmetre la proveta a una tensió que tendeix a allargar-la. Per tal de poder determinar l'elasticitat del material a partir de les dades obtingudes, hem de considerar, d'una banda la tensió unitària i l'increment unitari de longitud.
- La tensió unitària σ és l'esforç que suporta el material per unitat de secció, i ve donada per l'expressió:
- L'increment unitari de longitud A. és el quocient entre l'allargament provocat per la tensió aplicada i la longitud inicial proveta.
- Si ara establim la relació entre la tensió unitària i l'increment unitari de longitud, tindrem:
Mètode: A partir dels diagrames d'esforços i deformacions, que podem obtindre informació sobre el límit elàstic del material, la seva resistència, la seva capacitat d'allargament. Es representen en gràfics:
Assajos de Compressió
Miren d'esbrinar el comportament dels materials davant els esforços de compressió i s'apliquen amb tensions progressivamentcreixents fins assolir el trencament, segons el tipus de material sobre el qual s'assaja. Els assajos de compressió es realitzen amb la màquina universal d'assajos i es poden aplicar als metalls com als no metalls.
- Per als metalls, s'utilitzaven provetes cilíndriques. El seu comportament davan els esforços de compressió depèn de la fragilitat del metall.
- Per als no metalls , com els materials petris o el formigó, s'utilitzaven provetes cúbiques. En aquest tipus de materials, la càrrega de trencament per compressió és molt superior a la de tracció.
- Els paràmetres que hem de considerar en els assajos de compressió són els mateixos que els assajos de tracció, però tenim en compte que ara sera en signe contrari: tensió unitaria i contracció unitària.
- La tensió unitària.
- La contracció unitària A. També serà negativa ,ja que la longitud final l és menos que la inicial.
Assajos de Cisallament
Miren de determinar el comportament d'un material sotmès a un esforç tallant. S'aplica als materials destinats a la fabricació de cargols, reblons i clavetes, és pot efectuar per mitjà de la màquina universal d'assajos.
Miren de determinar el comportament d'un material sotmès a un esforç tallant. S'aplica als materials destinats a la fabricació de cargols, reblons i clavetes, és pot efectuar per mitjà de la màquina universal d'assajos.
Assajos de Flexió
En aquests assajos, provetes rectangular, que estan recolzades lliurement en els seus extrems, són sotmeses a un esforç progressivament creixent aplicat en la seva part central per tal de poder mesurar en aquest punt la deformació de la peça.
Video de Assaig de Tracció
Assajos de torsió
En enginyeria, torsió és la sol·licitació que es presenta quan s'aplica un moment sobre l'eix longitudinal d'un element constructiu o prisma mecànic, com poden ser eixos o, en general, elements on una dimensió predomina sobre les altres dues, encara que és possible trobar-la en situacions diverses. La torsió es caracteritza geomètricament perquè qualsevol corba paral·lela a l'eix de la peça deixa d'estar continguda en el plànol format inicialment per la dues corbes. En lloc d'això una corba paral·lela a l'eix es retorça al voltant d'ell (vegeu torsió geomètrica).
L'estudi general de la torsió és complicat i existeixen diverses aproximacions més simples per a casos d'interès pràctic (torsió bombada pura, torsió de Saint-Venant pura, torsió recta o teoria de Coulomb).
Video d'assaig de torsió
Assajos de vinclament
Si sotmeten una proveta de gran longitud i poca secció a un esforç de compressió en la direcció del seu eix, veurem que no es produirà esclafament, sinó que es doblegarà lateralment. Aquesta flexió rep el nom de vinclament. La resistència al vinclament Rp depèn de la manera de subjectar la barra, del moment d'inèrcia L, de secció S, de la longitud l i del mòdul d'elasticitat E.
Video d'assaig de vinclament
Mostra d'assajos de materials (Dinàmics)
Les peces que constitueixen les màquines o les estructures no tan sols suporten esforços o càrregues estàtiques, sinò que també estan sotmeses a cops, fregaments, canvis en les càrregues que suporten, canvi de sentit de les càrregues.
Per conèixer les característiques de comportament dels materials en aquestes circumstàncies, s'han de sotmetre a assajos dinàmics, dels quals el més utilitzats són de elsde resistència al xoc i els de fatiga.
Assajos de resistència al xoc
En aquest tipus d'assajos, s'utilitza una proveta proveïda d'una entalladura, que és sotmesa a l'acció d'una càrrega de trencament per mitjà d'un martell que es deplaça en una trajectòria circular. L'energia absorbida per la proveta en el seu trencament s'anomena resiliència, representa per la lletra p i es mesura en kgm/cm2.
Pèndol de Charpy
L'assaig del pèndol de Charpy serveix per a calcular laresiliència d'un material, en concret l'oposició d'un material a trencar-se d'un cop. L'assaig es realitza amb una màquina que consisteix en un martell col·locat al seu extrem, habitualment de 22 kg, que es deixa caure per tal de xocar amb la proveta. A la vertical del punt de gir del pèndol hi ha l’enclusa on es fixa la proveta, la qual té valors normalitzats. La proveta té una secció determinada 10x10 mm i una enclusa de 2 mm que té forma de V, això permet que el trencament es produeixi en el punt desitjat. En el moment de realitzar l’assaig es deixa caure el pèndol des de la posició inicial, a una alçària fixa h.L’alcària final h' assolida pel pèndol a la posició final serà inferior a la inicial a causa de l'energia consumida en el trencament de la proveta. La diferència d’alçàries h-h' és directament proporcional a la resiliència.icar.
Per conèixer les característiques de comportament dels materials en aquestes circumstàncies, s'han de sotmetre a assajos dinàmics, dels quals el més utilitzats són de elsde resistència al xoc i els de fatiga.
Assajos de resistència al xoc
En aquest tipus d'assajos, s'utilitza una proveta proveïda d'una entalladura, que és sotmesa a l'acció d'una càrrega de trencament per mitjà d'un martell que es deplaça en una trajectòria circular. L'energia absorbida per la proveta en el seu trencament s'anomena resiliència, representa per la lletra p i es mesura en kgm/cm2.
Pèndol de Charpy
L'assaig del pèndol de Charpy serveix per a calcular laresiliència d'un material, en concret l'oposició d'un material a trencar-se d'un cop. L'assaig es realitza amb una màquina que consisteix en un martell col·locat al seu extrem, habitualment de 22 kg, que es deixa caure per tal de xocar amb la proveta. A la vertical del punt de gir del pèndol hi ha l’enclusa on es fixa la proveta, la qual té valors normalitzats. La proveta té una secció determinada 10x10 mm i una enclusa de 2 mm que té forma de V, això permet que el trencament es produeixi en el punt desitjat. En el moment de realitzar l’assaig es deixa caure el pèndol des de la posició inicial, a una alçària fixa h.L’alcària final h' assolida pel pèndol a la posició final serà inferior a la inicial a causa de l'energia consumida en el trencament de la proveta. La diferència d’alçàries h-h' és directament proporcional a la resiliència.icar.
Video d'assaig de resistència al xoc
Assajos de fatiga
El límit de fatiga es defineix típicament per a la majoria de materials metàl·lics aplicats en enginyeria entre 2 106 i 107 cicles. La major part dels dissenys de components amb responsabilitat estructural se situen en aquesta última etapa, en la qual es considera vida a fatiga infinita. Des d'un punt de vista teòric, són tres les aproximacions més usades per al disseny a fatiga:
El límit de fatiga es defineix típicament per a la majoria de materials metàl·lics aplicats en enginyeria entre 2 106 i 107 cicles. La major part dels dissenys de components amb responsabilitat estructural se situen en aquesta última etapa, en la qual es considera vida a fatiga infinita. Des d'un punt de vista teòric, són tres les aproximacions més usades per al disseny a fatiga:
- Aproximació basada en tensions/carregues, on es determina el límit de fatiga del material a partir d'assajos en la qual es fixa l'amplitud de la tensió/carrega.
- Aproximació basada en deformacions, en la qual es fixa l'amplitud de la deformació.
- Aplicació de conceptes de mecànica de la fractura, sobretot quan el component presenta esquerdes o defectes inicials.
La primera etapa del procés consisteix en el disseny de l'utillatge que ha de transmetre els esforços o deformacions al material o component.
Des de la Fundació CTM Centri Tecnològic es lidera tot el procés d'identificació d'aquests requeriments, disseny d'útils, posada a punt de l'assaig de fatiga i anàlisi dels resultats finals, proporcionant soluciones.de material i disseny si escau.
La primera etapa consisteix en el disseny de l'utillatge que ha de transmetre els esforços o deformacions al material o component. En aquest punt és vital l'adequat disseny dels utillatges, de manera que l'assaig reprodueixi fidelment la situació del component en servei. S'usa simulació per elements finits per dissenyar els útils i validar l'assaig. Una vegada validat l'utillatge es procedeix a la seva construcció en col·laboració amb tallers externs.
La primera etapa consisteix en el disseny de l'utillatge que ha de transmetre els esforços o deformacions al material o component. En aquest punt és vital l'adequat disseny dels utillatges, de manera que l'assaig reprodueixi fidelment la situació del component en servei. S'usa simulació per elements finits per dissenyar els útils i validar l'assaig. Una vegada validat l'utillatge es procedeix a la seva construcció en col·laboració amb tallers externs.
En els últims anys el personal tècnic de la Fundació CTM Centri Tecnològic s'ha especialitzat en assajos específics per a xapa d'acer d'alta resistència, especialment utilitzats en el sector automoció per reduir pes i augmentar resistència a impacte. Fruit d'aquesta experiència, Fundació CTM Centri Tecnològic ha desenvolupat utillatges específics per a l'assaig de xapes d'espessor reduït com a utillatges anti-vinclament o per a la realització d'assajos de flexió de xapa “plate bending”.
En aquells casos que sigui necessari dur a terme assajos a alta temperatura, per sobre de 400°C, el centre disposa dels coneixements i tecnologia per al disseny, validació i construcció d'utillatges refrigerats.
Una vegada finalitzada la validació de l'assaig, són els tècnics de la Fundació CTM Centri Tecnològic els que defineixen el sistema de control de l'assaig. En xapa metàl·lica és ben conegut que les operacions de conformat afecten a les seves propietats mecàniques i per tant a la seva resistència a fatiga. En aquest sentit, la realització dels assajos de fatiga sobre xapes obtingudes en condicions industrials permet estudiar l'efecte de la qualitat del tall en operacions d'encunyat, o l'efecte de les operacions de soldadura i/o geometria dels cordons en la resistència a fatiga del material.
Una vegada finalitzada la validació de l'assaig, són els tècnics de la Fundació CTM Centri Tecnològic els que defineixen el sistema de control de l'assaig. En xapa metàl·lica és ben conegut que les operacions de conformat afecten a les seves propietats mecàniques i per tant a la seva resistència a fatiga. En aquest sentit, la realització dels assajos de fatiga sobre xapes obtingudes en condicions industrials permet estudiar l'efecte de la qualitat del tall en operacions d'encunyat, o l'efecte de les operacions de soldadura i/o geometria dels cordons en la resistència a fatiga del material.
La continuada aposta de la Fundació CTM Centri Tecnològic per la innovació ha permès que actualment es disposin de mitjans suficients per realitzar el control dels assajos, tant per força, desplaçament, mitjançant videoextensometría o extensometría convencional, i el control i registre de la temperatura, sempre verificant que les condicions d'assaig simulen adequadament les de servei.
Video d'assaig de fatiga
Mostra d'assajos de materials (Tecnòlogics)
Algunes vegades ens cal conèixer amb molta rapidesa la composició, els tractaments o el tipus de conformació d'algun material, i no és possible realitzar els assajos pertinents per determinar-ne el comportament. En aquest cas, se'n fan d'altres que no són tan rigorosos, però que poden donar una idea aproximada sobre alguna de les qualitats que busquem.
Aquests assajos s'anomenen tecnològics i els més utilitzats són els d'espurna, de plegatge, d'embotició i de forja.
Assajos d'espurna
Són assajos de composició i estan basats en la diferència de forma, de color o del nombre d'espurnes que es produeix un metall quan és premut contra una mola d'esmeril. Per efectuar-lo, hem de dsiposar de mostres de materials de composició coneguda, que s'utilitzen com a patró per poder comparar.
Aquest tipus d'assaig requereix, a més, experiència, poder dur-lo a terme simultàniament amb el material patró o diposar de fotografies que ens permetin de veure similituds.
Assajos de plegatge
El plegat consisteix a doblegar un material prim, per exemple una planxa metàl·lica, per tal de reforçar algunes de les seves funcions.L'assaig de doblegat consisteix a doblegar una proveta d'un material fins que apareguin esquerdes o fissures, mesurant l'angle on aquestes alteracions s'han produït.Aquest tipus d'assaig proporciona conèixer l'acritud dels diferents materials i com a conseqüència conèixer la forma en què es pot treballar amb ells.
Per realitzar l'assaig de col el material sobre dos corrons i se li aplica la pressió d'un tercer corró situat damunt de la peça i enmig dels dos corrons que subjecten la peça. En aplicar la força el material cedeix i es doblega i es calcula per valors preestablerts la pressió que cal donar-los i l'angle que han de formar.
PLECS EN CREU O REGULARS Són els anomenat base 2, ja que han de tenir base 2, és a dir el nombre de pàgines sempre s'obté elevant el nombre de plegats més un. El plegat és sempre perpendicular a l'anterior, pot ser simètric o asimètric i són els més senzills. Han de ser divisibles entre 2 i 4 per així assegurar el tir.
PLECS PARAl·lELS O IRREGULARS Són els més complicats, en ells és important compensar les distàncies de plegat, solen ser desplegables de tipus finestra o envoltants. Com a norma general han de ser divisibles per 2 i el seu resultat ha de ser parell encara que no es compleix amb alguns desplegables.
Video d'assaig de plegatge
Assajos d'embotició
En l'embotició es dóna forma a una xapa per esclafament sobre una matriu. S'utilitza en la fabricaciód'automòbils, electrodomèstics, Aquest procés genera esforços de tracció, però també hi ha fluència de material, és a dir, desplaçament del material com a conseqüencia de la compressió a la qual se sotmet. En aquest casos interesa el trencament.
Video d'assaig d'embotició
Assajos de forja
Estableixen el comportament del material en els treballs de forja. El més utilitzats són el platinatge, l'atapeïment, el mandrinatge, i la soldadura.
Estableixen el comportament del material en els treballs de forja. El més utilitzats són el platinatge, l'atapeïment, el mandrinatge, i la soldadura.
Video d'assaig de forja
Mostra d'assajos No destructius
Es denomina assaig no destructiu a qualsevol tipus de prova practicada a un material que no alteri de forma permanent les seves propietats físiques, químiques, mecàniques o dimensionals. Els assajos no destructius impliquen un dany imperceptible o nul. Els diferents mètodes d'assajos no destructius es basen en l'aplicació de fenòmens físics tals com ones electromagnètiques, acústiques, elàstiques, emissió de partícules subatòmiques, capil · laritat, absorció i qualsevol tipus de prova que no impliqui un dany considerable a la mostra examinada.
En general els assajos no destructius proveeixen dades menys exactes sobre l'estat de la variable a mesurar que els assajos destructius. No obstant això, solen ser més barats per al propietari de la peça a examinar, ja que no impliquen la destrucció d'aquesta. En ocasions els assajos no destructius busquen únicament verificar l'homogeneïtat i continuïtat del material analitzat, de manera que es complementen amb les dades provinents dels assajos destructius.
Macroscòpics
En general els assajos no destructius proveeixen dades menys exactes sobre l'estat de la variable a mesurar que els assajos destructius. No obstant això, solen ser més barats per al propietari de la peça a examinar, ja que no impliquen la destrucció d'aquesta. En ocasions els assajos no destructius busquen únicament verificar l'homogeneïtat i continuïtat del material analitzat, de manera que es complementen amb les dades provinents dels assajos destructius.
- Macroscòpics
- Òptics
- Magnètics
- Elèctrics
- Ultrasònics
- Raig X
- Raig Gamma
Macroscòpics